Diuen que en els ulls, en les MIRADES, s'hi pot percebre l'ànima de l'ésser humà que hi ha al darrere.
En la manera que s'expressen els ulls, en les MIRADES, s'hi reflecteix el nostre estat d'ànim. No podrem evitar que transmetin alegria, desig, il-lusió, tristesa, melangia...
També s'hi poden entreveure les marques que deixen el dolor, el desencís, la manca d'esperança...
Massa vegades les MIRADES ens traeixen i mostren el que voldríem amagar, potser perquè ens angoixa el que ens està rosegant per dins. Una angoixa de la qual, si volem deslliurar-nos-en, ens caldrà obrir el cor per poder alliberar-la.
Aquests poemes són el reflex de moltes de les emocions que experimentem i que potser no sempre som capaces de compartir ni d'expressar en veu alta.
Però no esteu, ni mai estareu soles; al vostre costat, sempre hi haurà un braç que us doni aixopluc, només l'heu de saber trobar.
I si aquests humils poemes us ajuden a endinsar-vos en els vostres pensaments més íntims, i qui sap si comprendre'ls millor, em donaré per satisfeta.